| abstract | - You can use the box below to create new pages for this mini-wiki. preload=Termes eco examen/preload editintro=Termes eco examen/editintro width=25 Base impositiva: Cantidad fijada por las leyes tributarias con la que se establece la capacidad económica del contribuyente. Esta cantidad está integrada, por ejemplo, en el Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas por los ingresos que obtiene una persona en el año (sueldo, intereses, etc.) y en el Impuesto sobre el Valor Añadido por el precio del producto que se compra o del servicio que se recibe. Esta cantidad se multiplica por un porcentaje, también llamado tipo o tarifa, que también viene fijado por las leyes. És a dir que la base impositiva és la quantitat final sobre la qual s'ha d'aplicar el tipus de l'impost. Pot ser que per calcular una base calgui fer diverses operacions abans, com a l'IRPF Bé públic: aquellos que no son rivales en el consumo; es decir, que su uso por alguien no reduce su disponibilidad para los demás consumidores. Algunos bienes públicos son excluyentes (hay que pagar por ellos), mientras que otros no lo son (no se puede limitar su beneficio a las personas). Los bienes públicos no excluyentes generan la renuencia de las personas a pagar por los bienes públicos al creer que de todas formas se les proporcionarán. Por tanto, éstos se proporcionarán en una cantidad menor a la óptima si el gobierno no posee recursos para pagar por ellos a través de la imposición fiscal genera. Incluso esto no elimina del todo el problema porque las personas no tienen incentivos para revelar con exactitud sus preferencias (demanda del bien público), dando lugar a fallas del mercado. Capacidad de Pago: Relación del ingreso de la persona al monto del impuesto. Ceteris paribus: todo lo demás constante Conseqüències de la universalitat en impostos/despesa. El Guillem està especialment preocupat en el fet que si els serveis son universals, es proveeixen a tothom per igual, no aconsegueixen fer una funció redistributiva. Es diu que el nostre sistema impositiu (tots els impostos considerats conjuntament) tenen un efecte total més aviat proporcional, perquè la importància dels impostos indirectes, i pel fet que les rendes més altes aconsegueixen eludir (legalment) impostos (i també pel tracte favorable que té l'estalvi i les rendes del capital, i l'impost de societats, perquè incentivar aquestes rendes és bo per al conjunt de l'economia, significa més inversió i creixement). Total, que malgrat que l'IRPF sigui progressiu, el sistema global és més aviat proporcional (i sobretot recau en les classes mitjanes). Si els serveis son iguals per tothom, no s'aconsegueix redistribuir. Per això s'hauria de discriminar en els serveis de l'Estat segons la capacitat de pagament (copagament de la Sanitat; que els alumnes d'Universitat paguin el cost real de la carrera i que es faci una política de beques forta afavorint els que no la poden pagar...) Cost d'oportunitat: Mayor rentabilidad y/o valor intrínseco o menor precio que podría haber proporcionado otra alternativa de acción. El cost d'oportunitat d'una decisió (sobre consum, producció, activitat...) és aquella altra cosa o activitat a la qual renunciem per poder fer-la. Entre les nostres opcions sempre escollirem la preferida, per tant el cost d'oportunitat d'una opció és el de la segona preferida, la següent que haguéssim escollit. És un cost no monetari. Per exemple, el cost d'oportunitat d'estudiar un master, que ens suposa diners, temps i esforç, es defineix per allò al que hem renunciat per fer-lo (tenir un treball a temps complert, fer una volta al mon). Per això és diferent el cost monetari del master que el cost d'oportunitat de fer-lo. Costos de recaudación: El gasto en recursos humanos y de soporte logístico de la organización gubernamental necesario para hacer el cobro del impuesto, más el costo en tiempo y recursos humanos en que incurren los contribuyentes para cumplir su obligación de pagar el impuesto. curva de Laffer: Laffer era un economista que va pensar una llei que relacionava el nivell impositiu i la recaudació total d'una economia. En resum ve a dir que convé no apujar molt els tipus impositius perquè a partir d'un punt la gent deixarà de pagar impostos per evasió o perquè treballaran o consumiran menys. I, en concret, la recaudació total acabarà baixant encara que s'apugin els tipus impositius nominals. (si representem en l'eix horitzontal, abcisses, el tipus impositiu d'un impost, la recaudació total evolucionarà en forma de U invertida: en tipus baixos, a mesura que augmenta, la recaudació total augmenta, fins un punt que la recaudació total comença a baixar). Reagan va baixar els tipus impositius i predeien que la recaptació total augmentaria basant-se en aquesta teoria, pero no. corba d’indiferència: (fotocòpia wikipedia). Els economistes parlen de benestar com mesurable en unitats de felicitat (utilitat). Una corba d'indiferència és una corba que representa un nivell donat d'utilitat per a un individu (6 útils, pe ex.), el recorregut de la corba representa la diferent combinació de bens o serveis que fan igual de feliç a un individu. La microeconomia fa servir les corbes d'indiferència per explicar per què els individus escullen una combinació determinada de bens i serveis. El Miquelàngel, a les demostracions de classe, li servia per explicar que quan a un individu se li donen bens en espècie enlloc de xec en efectiu, el resultat és subòptim, perquè amb efectiu l'individu escull la combinació de bens i serveis que el fa més feliç tenint en compte les seves limitacions de pressupost; en canvi, quan se li dona un bé en espècie (p. ex, una vivenda protegida) l'individu l'ha d'acceptar tal com és, en bloc, independentment de les seves preferències. Per tant, el que la societat s'ha gastat en donar-li aquest bé protegit al Manolo no serà totalment aprofitat (en una economia de mercat el bé se'l queda aquell que més valor -utilitat subjectiva- li dona), perquè la utilitat que ell en treu és molt menor al valor de mercat d'aquell bé. (se suposa que en una economia de mercat la corba de demanda d'un bé representa les corbes d'utilitat dels individus, per tant el preu final, resultat de l'equilibri entre oferta i demanda, incorpora les preferències-utilitat subjectiva dels individus) Demanda agregada: total demand for final goods and services in the economy at a given time and price level. In a general aggregate supply-demand chart, the aggregate demand curve slopes downward (indicating that higher outputs are demanded at lower price levels). Demanda marginal: change in demand for a product or service in response to a specific change in its price. Normally, as prices for goods or service rise, marginal demand falls. And conversely, as prices for goods or services fall, marginal demand rises. A product or service where price changes cause a relatively big change in marginal demand is said to have an elastic market. A product or service where price changes cause a relatively small change in marginal demand are said to have an inelastic market. Efectivitat: impacte dels outputs o grau en el que aquests arriben als objectius socials fixats (Albi). Eficiència assignativa: tecnologia (conjunt de tècniques) + preus (costos). Def. fàcil d'Eficiencia: relació óptima entre inputs i outputs (Albi). El problema de l'assignació és el puzzle que intenta resoldre la teoria econòmica clàssica i neoclàssica. Es refereix a per què l'economia decideix assignar certs recursos a certes activitats productives per produir determinats bens en particular. I la respostes a aquestes preguntes les dona el mecanisme de mercat, que decideix què i quant es produeix i fent servir determinada combinació de recursos. Se suposa que el mecanisme de mercat és assignativament eficient perquè l'equilibri de mercat és aquella situació perfecta segons el criteri de Pareto: ningú pot millorar sense que algú altre empitjori. Es produeix la quantitat màxima de pastís possible; i la suma de les utilitats individuals és la màxima possible -encara que la distribució sigui molt desigual, això no importa per al criteri de Pareto-. Elasticitat: ratio of the proportional change in one variable with respect to proportional change in another variable. Price elasticity, for example, is the sensitivity of quantity demanded or supplied to changes in prices. La pendent de la corba dona pistes sobre la seva elasticitat. L'elasticitat-preu és el tipus d'elasticitat que més es fa servir. Els béns que tenen una elasticitat-preu molt alta és perquè son facilment substituïbles o es pot prescindir d'ells. Els que tenen una elasticitat-preu baixa és perquè son molt necessaris i insubstituïbles. El concepte es fa servir molt per a parlar dels efectes dels monopolis i dels impostos. En particular dels impostos: qualsevol impost és una distorsió al mercat perquè altera el preu natural. Però la distorsió del mercat i les pèrdues irrecuperables d'eficiència son més grans com més elasticitat-preu té la demanda del bé. Els impostos sobre els bens amb demanda inelàstica no distorsionen i, sobretot, tenen una recaptació segura i constant encara que els tipus siguin relativament alts. Aquesta és la causa que siguin tan populars els impostos especials: tabac, alcohol i hidrocarburs, que son bens típicament amb baixa elasticitat-preu. Els efectes renda i substitució es fan servir per predir el que passarà quan augmenta la renda reals dels treballadors (quan augmenten els sous o quan el treballador rep un subsidi) La quantitat de treball que una persona decidex fer depèn de 2 coses: quant valora el seu temps d'oci en relació al temps de treball; i de quan li paguen per hora treballada. Quan s'augmenta el sou d'un treballador es produeixen 2 efectes: - efecte renda: com que cada hora treballada li proporciona més guanys, decideix que cada hora de treball val més la pena i treballa més hores. L'efecte renda serà més important si l'individu valora menys el temps d'oci. - efecte substitució: com que ara treballant el mateix guanya més diners, decideix substituir una part de les hores que dedicava a treballar per temps d'oci. Efectivitat: impacte d’una política en condicions pràctiques (no teòriques). Eficàcia: capacidad de lograr un efecto deseado o esperado. Eficiència: en economia, relació entre els resultats obtinguts i els recursos/instruments utilitzats. eficiència productiva: producció al menor cost possible. En sanitat, equivaldria a poder atendre a molts pacients (→ interès en tenir molts pacients) al menor cost possible. eficiència assignativa: distribució òptima dels béns. En sanitat, coordinació eficient dels diferents nivells de provisió mèdica. L'eficiència assignativa requereix de l'eficiència tècnica i l'eficiència X. eficiència social: balance dinámico entre el costo, la calidad y la cobertura. En sanitat, proporcionar salut. Eficiència X: quan la ineficiència no es deu a motius tècnics o tecnològics, sino que la provoquen els individus que formen part de la organització. Solucionar-la suposa modificar el comportament dels agents. equitat: justícia en el cas concret. equitat vertical: idea que els contribuents que tenen una capacitat major per a pagar impostos han de pagar majors quantitats. If they pay more strictly in proportion to their income, this is known as a proportional tax; if they pay an increasing proportion, this is termed a progressive tax, more associated with redistribution. equitat horitzontal: idea que els contribuents que tenen una capacitat similar per a pagar impostos han de pagar la mateixa quantitat. It is related to the concept of tax neutrality or the idea that the tax system should not discriminate between similar things or people, or unduly distort behavior. externalitats: divergència entre els costos privats i els costos socials. Efectes d'una activitat que no passen pel mercat, que vessen (derramar, spillovers en anglès) al seu exterior. No queden reflexades als costos ni als preus. Poden ser positives o negatives. Son un error de mercat, un dels motius pels quals el mercat no és un sistema d'assignació perfecte. Hi ha externalitats positives, per exemple l'educació té externalitats positives sobre el total de l'economia, els individus en el mercat només paguen pel servei educatiu que reben i els beneficis que esperen obtenir en el futur individualment però quan tinguin qualificació contribuiran al bon funcionament de l'economia en general: dissenyaran millor productes. Quan hi ha externalitats positives, l'equilibri de mercat resulta en una quantitat menor de la socialment desitjable -els individus només compraran educació fins al nivell que els benefici individualment, no tindran en compte els beneficis col·lectius-. En canvi, quan hi ha externalitats negatives -per exemple contaminació, que és un cost social que no queda reflexat en els costos de les empreses ni en el preu del producte- el mercat produïrà una quantitat superior a la socialment desitjable. Fallida de mercat: cuando el suministro que hace un mercado de un bien o servicio no es eficiente, bien porque el mercado suministre más cantidad de lo que sería eficiente o también se puede producir el fallo porque el equilibrio del mercado proporcione menos cantidad de un determinado bien de lo que sería eficiente. Muchos fallos de mercado son situaciones en que las fuerzas del mercado no ayudan a garantizar el interés general. Motius: Ausencia de competencia, Externalidades, Problemas de información, Mercados incompletos. Incidència impositiva: efecto por el que un impuesto acaba recayendo sobre un contribuyente que no tiene medio de trasladarlo a otros Incidencia fiscal: análisis de un impuesto particular sobre la distribución del bienestar económico. Análisis del nivel de recursos extraído de cada estrato social de ingresos, con el fin de describir cómo está distribuida la carga fiscal entre las clases sociales. Esto permite derivar algunas inferencias sobre la naturaleza progresiva del sistema fiscal, de acuerdo a principios de equidad vertical. Neutralidad impositiva: Un impuesto neutro. sería uno que no alterara la relación que hay entre los precios de todos los bienes y servicios. Neutralidad perfecta no puede existir, de manera que lo relevante es la magnitud de la distorsión que cause en el actuar de las personas y la asignación de recursos. Nivell/taxa de creixement: s'ha de referir a que una cosa és el nivell de producció, la quantitat produïda, que es mesura pel PIB; i una altra cosa és la taxa de creixement, un 2%, 3% anual. És la diferència entre una variable stock (fixa, una foto d'un moment concret) i una variable fluxe, que descriu variacions al llarg del temps i son les taxes de creixement. Es pot aplicar a tot el que es vulgui mesurar estadísticament: nivell d'envelliment/ taxa de creixement de l'envelliment... Però l'expressió correcta seria nivell de producció/taxa de creixement, perquè el creixement en sí és una variable-fluxe, significa variació. PIB: producció agregada de béns i serveis en una economia determinada. Preu acceptant: persona que no té capacitat individual per influir sobre la oferta o demanda agregada (tothom) Progressivitat: un impost progressiu és aquell en què els contribuents de renda alta paguen una proporció major de la seva renda que els contribuents de renda baixa regressivitat: un impost és regressiu quan els contribuents de renda alta paguen una proporció menor de la seva renda que els contribuents de renda baixa. Relació marginal de substitució (RMS): què exigim a canvi d’alguna cosa o bé (concerts/hamburgueses). Relación en la que el consumidor está dispuesto a sustituir un bien por el otro. Exemplificada per la pendent de la corba d’indiferència. Rèmora fiscal: 1.espècie de crustaci xupòpter que habita a la Agencia Tributaria. 2.(definició autèntica) Se denomina rémora fiscal (fiscal drag) al efecto resultante de la interacción entre la variación total de la renta y la progresividad del impuesto sobre la renta. La rémora fiscal consta de dos componentes: la rémora fiscal ligada a la variación real de la renta, y la rémora fiscal inflacionaria o progresividad en frío(aquélla que se deriva de la variación de la renta correspondiente a la inflación). A título de ejemplo, consideremos la situación de un contribuyente español con una renta de 30.000 euros en 2004, que aumente anualmente al mismo ritmo que la inflación (3%). Lo lógico sería que, puesto que su capacidad adquisitiva real permanece inalterada, su renta disponible real también permaneciese inalterada. Sin embargo, no es esto lo que ocurre si se sigue aplicando la misma tarifa (y el mismo mínimo exento) sin ninguna corrección. Así, el contribuyente en cuestión verá reducida su renta disponible real casi en un 10% al cabo de cuatro años. Lo anterior se debe al aumento del tipo medio (desde el 22,0% al 23,7%), a pesar de que el tipo marginal se mantiene constante (37%). La renta disponible nominal va aumentando, pero la renta disponible real disminuye: se da así la paradoja de que una personacuya capacidad contributiva real no se modifica a lo largo del tiempo ve mermada su renta disponible en términos reales. Renda: consum+estalvi. Risc moral: concepto económico que ocurre cuando una persona cambia su conducta por el hecho de estar asegurada. Los individuos asegurados pueden manifestar este cambio emprendiendo actividades de riesgo, pues saben que la atención de su salud (en el caso de un seguro de vida) está asegurada, o utilizando en exceso servicios ( como los que ofrecen los países que poseen un Estado de Bienestar) por los que no tienen que pagar el costo total. Salari de reserva: el salari més alt al que una persona decideix treballar o no. Sistema impositiu progressiu: where people with more disposable income pay a higher percentage of that income in tax than do those with less income Sistema impositiu regressiu: reduces the tax incidence of people with higher incomes, as they shift the incidence disproportionately to those with smaller incomes. To determine whether a tax is regressive, the income-elasticity of the good being taxed as well as the income-substitution effect must be considered. Sistema redistributiu/proporcional Subsidi = impost negatiu Subvenció fiscal: quan l'Estat intervé per alterar l'assignació de recursos de la societat incentivant o desincentivant activitats (compra de vivenda, aportacions pla de pensions). La pèrdua d'ingressos es comptabilitza com a despesa fiscal. Teoremes de l’economia del benestar: Primer: any competitive equilibrium leads to an efficient allocation of resources. It is the analytical confirmation of Adam Smith's "invisible hand" hypothesis. The theorem supports a case for non-intervention in ideal conditions –but these do not exist in the real world. Segon: any efficient allocation can be sustainable by a competitive equilibrium. Intervention is thus legitimate as redistributions can allow us to select from among all efficient outcomes for one that has other desired features, such as distributional equity. “Si no nos gusta la distribución de la renta que genera el mercado competitivo, no es necesario que dejemos de utilizarlo. Lo único que tenemos que hacer es redistribuir la riqueza inicial y dejar actuar al mercado competitivo.” (Stiglitz; 2000) Transferències (programes de): programes rebuts per les famílies per la que no han de realitzar cap activitat productiva corrent. A Espanya destaquen pensions, sanitat, educació, ajuda a discapacitats i a la vivenda. Utilitat: satisfacció Corba d’utilitat: Funció d’utilitat: xecs/vouchers/transferències [[Image:Image:Example.jpg[[Image:Image:Example.jpgImage:Example.jpg]]]]
|
