| abstract | - «Senyera és un poble antic& parets arrebosães:pensava qu'era Madriði és un niu de c@gullães.» (popular i trâsferible) Xe, Senyera no és Senyera és un cuplet de l'any de la picor que canten per Castelló, Manuel, Senyera, la Torre i atrês poblets de la Frontera d'ai-Xàtiva: se supon que parla de la riuâ de l'any 23 qu'es va endur el pont de Mənuel. Pepe Botifarra du en repertori la versió de la Torre que li va ensenyar sa mare de Lola; la versió canònica de Senyera és més o manco aixina: El dia 30 d'octubre de 1923 se'n va eixir el riu d'Albaida i ací no sabien res. Aplega a Manuel, allí, tots assustats; s'endú el molí Ximot i els Mulos dels Soldats. Aplega a Senyera: tampoc sabien res; les dones, assustães, se'n pujaven pês graners. S'abracen unes a âtres, s'abracen unes a âtres diguent «Anem a morir!», aigua hasta les amôlães: s'əmporta el riu hasta els llits! A la porta 'l'església les xiques ploraven; & un gran fervor, a Déu s'aclamaven: «Bendita sant' Anna, patrona d'ací, si no mos əmpares, anem a morir! «Per favor, vingueu ací; per favor, vingueu ací, que tinguem molta fãena: se n'ha eixit el riu d'Albaida, s'ha əmportat mitja Senyera.» Senyera no és Senyera; Senyera, segon Madrið: qui ha vist, en Senyera, passa' 'l ferrocarril? La màquina és un burro, el que guia es un xaval i, el que repartîx bîllets, és un pobre militar! A partir d'ací, es pot repetir la'última estrofa tots junts (xe, com en un musical de Broadway!) o cantar l'afegitó que li van fer & la tonãeta de Ximet de Murla: Dins de Senyera el riu ha əntrat i un pam de seno alli ha deixa't; a les pobres xiques no ha dîxat res: s'əmporta els polvos, s'əmporta els polvos i els colorets.
|
