| abstract | - «Ningú s'ha fet ric de treballar...» (Carlos Fabra, treballãor exemplar) Xa, Han tret una moda nova és un romanç de l'any de la picor que canten en la Vall d'Ûxó i crec que tammé en RafelBunyol. Esta és la versió que cantava l'aweleta Joaquina Calvo pâ la Fonoteca: Han tret una moda nova que ha vengut de la marjal que, entr' el seguro i la CeNS, se queden tot el jornal: la corbina ho acompanya, al moniato i la carn; unes poques quereguilles i un pessic de peix pâ adornar el ball. Dones dels treballãors que əspereu el sobret, no connteu & molta cosa, perquê serà mol' poquet: quan vos vinga sen' dinero, digəu-li que torne demà perquê la CeNS s'encarrega, i tammé el seguro de la'enfermetat. La fàbrica de Segarra, tots ho miren mol' rebé: se creuen que tot són glòries i s'està mol' malamen'. A la que ve el dissabte mô'n pugem sense dinês perquê, entre pitos i flautes, el senyor Amado mos dîxa a tots nets; perquê, entre pitos i flautes, el senyor Amado mos dîxa a tots nets! En acaban' està la versió que feien els orelluts del grup Saück, que li afegiə un' âtra rodâ de lletra un poc més actualißâ: Ha vingut un' âtra moda, això del treball temporal, que -canvian'-li el nom a les coses- ho dîxə tot igual de mal: t'apuntaran a la llista i et faran un numeret; saben que no tens un duro i et clavaran en qualsevol merder. Deu o dotz' hores de turno, vint minuts per a dinar; a cen' duros pelats per hora i morros quan toca pagar; quan se t'acabe el contracte -si no te n'has fartat abans-, aire i ves-te'n caþ a casa, perquê n'hi ha vint més que s'estan əsperan'! Això de les ETT tots s'ho miren mol' rebé et fan əngolir l'hamet i van trãen' ês dinês: Si se t'ocorre a sindicar-te, vôràs com va tot de bé: et diran que no és rentable i, sense més mandanga, et fotran al carrer...!
|
