| abstract | - «¿De Liria y bobo? !Échale un trobo!» (popular del Villar) [[Imatge:Bajoqueta_Rock.jpg|thumb|...pôs el poble d'estos no apareix!]] Xe mâ, A San' Vicent és una canció popular lliriana que cantãen els d'Allioli en el seu únic disco i que, com Benissa, casa Feliu, diu qâsi tots els pobles de la seua comarca; açò és la versió ampliâ que va fer Toni de l'Hostal en el Casal J@ume Faller de Llíria & coþletes agarrães d'Els pobles valencians es peguen els uns & els âtres de Sanchis Guarner: Ara qu'estem tots de festa i n'hi ha bona companyia, se n'anem a San' Vicent caminant per l'Avenida; el Mwlló del Pla de l'Arc, San' Miquel i la Torreta: ells són els tres testimonis dels anys que Llíria està feta. Qu'ənta la mar te se trague i un gos te rosegue els ossos, i la Lloma de la Buitrera te caiga damunt a trossos... Benissanó, poble antic: les parets són d'algepsons; pensan'-se qu'era Madrið, era un niu de gafarrons. Diuen que Llíria és la glòria i Benaguasil el cel; la Pobla és el purgatori i Benissanó l'infern; dicen que te vas, te vas al triste mas de Casinos, a beber agua de rambla i a quemar leña de pino... Dolç com la mel és l'arrop qu'en Benigani' es fabrica, però guanyar-los no pot als torrons de gat de Llíria. En Llíria són uns fartons qu'es mingen la cansalâ i, en Benaguasil, la conna, perqu'és gent desfargalâ. En les hortes de Casinos diuen qu'el blat s'ha afollat: la culpa la té l'oratge, qu'ha plogut i ha pedregat. El justícia de Casinos diuen que no té bigot i el dimoni dels obrers han fet el campanar tort. Marinas ya no es Marinas, qu'es un corral de ganado: tienen la campana rota y el campanar esmochado. En el poble d'Olocau enguany no correran bous, que hi ha hagut mala collita de mangranes i codonys. En Olocau to' són caus, en Marines to' són figues i en Gàtova posen l'olla pâ catorze o quinze dies. Per a lletjos, en la Pobla; les Ventes, gent de muntó; per a sords de conveniència, el sord de Benissanó. I els de Pedralba i Bugarra, redéu quê fotuts que són, que porten a san' Antoni panxa amunt i cara 'l sol... Llíria és poble d'artistes, de músics i d'escultors: si vols triar eł mareges, igual té Clarí qu'Unió; les xiques del Barranquet totes són caragoleres: tenen la panxa rasposa de pujar a les moreres; les xurretes del Villar al cresol diuen candil; a la finestra, ventana; i, al jolivert, perejil... Adéu, casa de Joan, Carril i casa de Carlos: ja həm acabat & la'oliva i ara anem a apedaçar-mos; adéu, la Canyâ del Comte i el barranc de par en par; i la Bassa de la Canya i el Racó del Colmenar: adéu, San' Miquel de Llíria, i les beates tammé, que jo me'n vaig a Valéncia i Déu sap si tornaré... Estes coses que jo cante totes són de veritat: açò són els antics gojos que li cantãen al sant: San' Vicent, quan vingué a Llíria, predicà en la'Olivereta y'ixe dia mos va dir que la font no estava seca; les paraules textuals que mos va dir san' Vicent: «la font creixerà o amainarà, perô l'aigua mai faltarà!» Les paraules textuals que mos va dir san' Vicent... -I aixina ha segut, perquê la font ha crêxcut i ha amainat, perô l'aigua mai mos ha faltat!- Font de San' Vicent de Llíria, cada dia vaig i bec; si un dia la font se seca, vaig a morir-me de set.
|
