| abstract | - Teodor González i Cabanne (Tortosa, 10/11/1837 - 19/02/1910) va ser un polític. Fill del comerciant de farines Mariano González Mercè i de Rosa Cabanne Estrany († II/1889) realitzà els seus estudis de batxillerat a Tortosa i Castelló. Entre 1860 i 1866 realitzà les seves primeres col·laboracions polítiques a la premsa local, vinculant-se al PM. El 1867 fundà el periòdic El Dertosense i l'any següent el quinzenari El Correo del Ebro. El 1866 va ser diputat provincial. Francesc Mestre, a la seva biografia del personatge, destaca amb l'ampul·lositat pròpia de l'època com a tasca fonamental de la seua gestió, la proposició per suprimir el cognom Expósito als nens de la Casa de la Misericòrdia. A un altre nivell, s'interessà per l'ampliació dels regatges i de la xarxa de camins. El juny de 1868 participà a una reunió de tots els diputats provincials de les quatre províncies catalanes, feta al Palau de la Generalitat i sota la presidència de Dalmases, per aprovar un pla de finançament d'una xarxa de carreteres. Ell actuà com a secretari, junt amb Leandre Ribot, de Manresa i, a més, va rebre l'encàrrec de gestionar a Madrid el finançament de la xarxa, amb èxit. El juny de 1868 passà a ser vocal de la Junta Provincial d'Instrucció Pública. Amb la revolució de 1868, va ser cessat dels seus càrrecs. Adoptà molt aviat una postura favorable a la Restauració dels Borbons. Durant l'any 1874, amb el Govern sortit del cop d'estat de Pavia, va tenir un plet judicial per la seva participació en uns aldarulls a Tortosa, de caire veïnal. Se'l va jutjar en rebel·lia i, amb el cop d'estat de Martínez Campos, el seu cas és sobreseït automàticament i surt del seu amagatall. Se va traslladar a Barcelona per rebre Alfons XII. A la Restauració, passà a ser un dels caps del PLC al sud de Catalunya, potser una mica tapat per l'existència de Bosch i Fustegueras a Madrid. Aviat viatja a Madrid, on s'afilià al recent creat Círculo Conservador de la ciutat. Gestionà, entre altres coses, una excedència per als tortosins cridats a fer el servei militar. El maig de 1875 és nomenat per reial decret diputat provincial. A les primeres eleccions de la Restauració, el gener de 1876, presentà candidatura per Tortosa, essent derrotat pel general Manuel Salamanca y Negrete. Pocs dies després, González i Salamanca tenen un incident pels carrers de Tortosa, que acaba en bufetades i proposició de duel, que no reeixí per la intervenció del marquès de Montoliu, aleshores president del CCPT. El març de 1876 és cessat del seu càrrec de diputat provincial, com a resultat de les pressions de Salamanca davant del ministre de la Governació. Al debat sobre les actes de diputats realitzat al Congrés, Salamanca defensa la seva elecció per Tortosa, tot llençant durs atacs contra González i els seus mètodes, que seria replicat poc després per aquest mitjançant un fullet, que duu data de 8-8-1876. El març de 1877 passa a ser regidor de l'Ajuntament de Tortosa, interessant-se aquest cop sobretot per la construcció del nou Mercat. El 1879 esdevé alcalde, realitzant diverses obres públiques d'envergadura, com ara l'enderrocament de muralles, l'eixample o el Canal de l'Esquerra de l'Ebre. Per a aquest darrer tema, s'entrevistarà personalment amb Cánovas, el març de 1879. Amb data de 28-8-1879, edità el primer número del setmanari La Verdad. El 1881, amb el nou Govern Sagasta, és destituït de l'alcaldia pel governador civil. Sobre el seu setmanari també recauria prohibició algunes vegades, adoptant aleshores altres noms, en la línia de l'anterior, per poder sortir al carrer, tals com Lluvia de verdades o Más verdades. A les eleccions de 1884, fetes altre cop sota Govern conservador, surt diputat per Tarragona, deixant el districte de Tortosa en mans de Carlos Martín Murga i treballant ambdós conjuntament. D'altra banda, l'alcaldia de Tortosa passava a mans del seu germà Josep. Com a diputat, va tenir alguna participació en els temes d'interès de les corporacions catalanes (modus vivendi, Dret Civil), junt amb altres més d'interès local, destacant la seva oposició al projecte ferroviari Val de Zafán-St. Carles de la Ràpita. El 1891, amb un altre Govern conservador, surt diputat per Tortosa, mentre un altre germà seu, Juli, passa a ser alcalde de la ciutat. L'1 de juliol de 1892 publica el fullet Apuntes sobre el proyecto de presupuesto francés en relación con nuestros vinos. El 1893 va aconseguir l'aprovació d'un projecte de llei per substituir el pont de barques de Tortosa per un de ferro. A les eleccions de març d'aquest any, es va presentar pel districte de Roquetes, però la fracció dissident, comandada a la zona per Bosch i Fustegueras, va presentar una altra candidatura conservadora, que li restà vots, sortint finalment electe el ministerial Vicente López Puigcerver. El març de 1895, va a Madrid per entrevistar-se amb Cánovas, tot protestant pel nomenament ministerial de Bosch i Fustegueras. No sols no tingué èxit, sinó que Bosch el represalià políticament, alhora que instigava judici contra els seus germans. El 1899, amb el Govern Silvela-Polavieja, viatja novament a Madrid, per gestionar la seva candidatura. Surt novament diputat per Tortosa. A la campanya electoral, pronunciaria el seu primer discurs en català. El 16-4-1899 surt indemne d'un atemptat en el que moriren quatre amics polítics seus. Aquest mateix any, funda el museu de la ciutat. L'any següent escriuria el fullet Documentos relativos a la Real Compañía de Canalización y Riegos del Ebro. A les eleccions de 1903 seria derrotat per Primitivo Ayuso. Es retira aleshores de la política activa, alhora que clausurava el seu òrgan La Verdad. Posseïa la Real Orden de Isabel la Católica.
|
